1. Planificació
Planificar és reflexionar: és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
1.1 Anàlisi de la situació comunicativa
1.1.1 A qui vull escriure? (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos:
a) El grau de formalitat
b) La fórmula de tractament (tu, vostè o vós).
c) El gènere del destinatari (home o dona).
d) També haurem de tenir en compte la varietat dialectal.
1.1.2 Sobre què vull escriure? (tema) Tenir una visió global, general del missatge que volem transmetre.
1.1.3 Per què vull escriure? (objectius) Segons els objectius ens plantejarem diferents tipus de textos (textos amb funció narrativa, funció descriptiva...).
1.1.4 Com ho vull escriure? (extensió, estructura)
1.2 Recollida de la informació
1.2.1 Pluja d’idees
1.2.2 Documentació, recerca que hem de fer de documents sobre el nostre tema.
1.2.3 Intent de resposta a les 6W (qui, què, on, quan, per què, com)
1.2.4 Prendre apunts de la informació recollida.
1.3 Selecció i ordenació de la informació
1.3.1 Selecció d’idees (és decidir quina informació ens quedem i quina desestimem).
1.3.2 Ordenació de les idees
1.3.3 Tècniques d’agrupació (per grups o per mapa conceptual)
1.3.4 Tècniques d’ordenació (numeració o esquema).
2. La redacció
Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la variació.
2.1 Estructura del text
2.1.1 El paràgraf: és la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.
2.1.1.1 El paràgraf com a unitat temàtica
2.1.1.2 Distribució de les idees en paràgrafs:
a) 1 paràgraf=1 idea
b) 1 paràgraf=més d’1 idea
c) Més d’1 paràgraf=1 idea
2.1.1.3 Tipus de paràgraf segons el contingut: introductoris, expositius i conclusius.
a) Paràgrafs introductoris: van a l’inici d’un text.
b) Paràgrafs expositius: formen el cos del text.
c) Paràgrafs conclusius: L’últim paràgraf.
2.1.2 Els connectors: Els connectors són aquells elements de cohesió textual.
2.1.2.1 Tipus de connectors:
a) Conjuncions i locucions conjuntives (però, i, o, per tal que...)
b) Preposicions i locucions prepositives (entre altres coses, a causa de...)
c) Adverbis i locucions adverbials (abans-d’ahir , d’una banda, de cop i volta...)
d) Altres paraules o expressions (recapitulant, és a dir...)
2.1.2.2 Funcions dels connectors
a) Senyalitzar: marquen explícitament la distribució de les idees al llarg del text.
b) Organitzar: els connectors organitzen la informació i donen pas a les diverses idees d’acord amb un ordre establert.
c) Relacionar: els connectors enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de relació que mantenen les frases.
- Temporals: en el moment, quan, al cap d’una estona...
- Exemplificadors: per exemple, com a mostra d’aquesta teoria...
- Oposició i objecció: però, en canvi, malgrat que...
- Causa i conseqüència: arran de, de resultes, a conseqüència...
2.1.3 La puntuació: La puntuació és una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre.
Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma
- S’utilitza per separar els elements d’una sèrie (excepte si ja estan separats per les conjuncions i, o, ni).
- Per evitar ambigüitats.
- També s’utilitza la coma per marcar incisos, els vocatius i les aposicions.
- S’escriu coma per indicar que el verb ha estat omès.
- En canvi, cal tenir en compte que no s’escriu coma entre el subjecte i el verb.
b) El punt i coma
En enumeracions complexes, s’utilitza el punt i coma per separar els diversos grups d’elements.
c) El punt
S’escriu punt al final d’una oració amb significat complet que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.
d) Els dos punts
Els dos punts s’utilitzen per introduir enumeracions, exemples, citacions textuals...
e) Els punts suspensius
Els punts suspensius s’utilitzen sobretot amb la intenció de deixar voluntàriament inacabada una frase.
f) Els signes d’entonació
Els signes d’interrogació i d’admiració s’utilitzen al final de les oracions interrogatives i de les exclamatives directes, respectivament.
g) Els parèntesis
Els parèntesis s’utilitzen per afegir incisos i informació intercalada en una frase.
h) Els guions
Els guions s’utilitzen principalment per introduir en la frase un incís, funció que en general també poden fer els parèntesis i les comes.
i) Les cometes
Les cometes s’utilitzen sobretot per reproduir literalment una citació textual.
2.2 L’estil
2.2.1 Adequació: cal tenir molt en compte el registre triat i usar expressions adequades a aquest registre.
2.2.2 Claredat: si volem comunicar-nos cal que ens fem entendre.
2.2.3 Precisió: cada paraula que es tria ha de reflectir al màxim la realitat que es vol expressar.
2.2.4 Concisió: evitem construccions sintàctiques artificioses.
2.2.5 Variació: evitar les repeticions innecessàries.
- La revisió
Revisar és examinar: és avaluar el que hem escrit, decidir si s’adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.
