TANCAMENT DEL BLOC DE COED

Ha arribat l'hora de dir adéu, aquest bloc ha estat un recull de tota la informació i  dels treballs més rellevants de l'assignatura, i que realment tots aquests, m'han estat de molta ajuda. L'assignatura de COED m'ha ensenyat a obrir-me i perdre una mica més la vergonya de parlar en públic gràcies a activitats com la taula rodona, la recitació, la lectura de com parlar bé en públic entre d'altres. També m'ha aportat i ensenyat a treballar en equip i a saber-me organitzar. Anteriorment no havia treballat ni havia tingut tan en compte els aspectes per ser un bon orador i parlar correctament en públic, aspecte que li manca a moltes persones i crec que és molt important en la societat en que vivim. Com també de certa importància per la nostra  futura professió com a mestres.

Seguidament exposaré les tres entrades que més m'han cridat l'atenció durant el llarg del semestre:

1. LA DESCRIPCIÓ 

Aquesta entrada és la que vaig fer més a gust, ja que crec que va ser una activitat molt completa. Primerament perquè vam introduir el tema escoltant cançons en les quals es descrivien persones, animals, objectes... Seguidament ho vam completar exposant les diferents sensacions que ens aportaven diverses fotografies. I finalment, al acabar aquesta petita introducció sobre el món de la descripció, ens va tocar a nosaltres despertar la nostra creativitat i  escollir o fer una fotografia que descrivís un tret físic o emocional d'una persona de l'aula i posteriorment defensar el perquè havíem decidit fer aquella fotografia en concret. Crec que va ser una activitat molt enriquidora ja que amb les activitats que vam fer prèviament a aquesta ens van ser de molt ajut per poder cercarnoves idees per realitzar aquest exercici. 

2. COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Aquesta activitat també és una de les que més em va agradar ja que va fer que posés en pràctica tots els consells i tècniques que dóna per parlar bé en públic i saber controlar els nervis quan t'enfrontes a una presentació. Crec que és una bona activitat per fer conèixer a les persones les habilitats i trets que cal tenir en compte per ser un bon orador i més pel fet d'estudiar per ser mestres d'educació primària.

3. VALORACIÓ DE LA RECITACIÓ

Les recitacions també van ser una de les activitats que vam fer en aquesta assignatura que més em va cridar l'atenció, tant per la recitació que vaig fer com per escoltar les altres dels meus companys. Va ser molt enriquidor, ja que ens vam omplir d'infinits poemes catalans i de molt bonics. A més, crec que va ser de molt encert realitzar l'autoavaluació amb la grabació que havíem fet per autoavaluar-nos, i fer-nos la idea nosaltres mateixos de saber quins són els nostres punts forts i quins són els que ens manquen.

Per concloure conjuntament la globalitat del mòdul només em cal dir que m'he enriquit molt tant pel que fa la informàtica com pel que fa els aspectes d'expressió oral.

Valoració territori

Centrant-me amb la valoració de l'exposició acadèmica final que vaig fer amb la meva companya Paula Modol em cal dir que sent un tema tan abstracte i obert com és el territori ens va resultar bastant difícil a l'hora d'escollir un tema concret. Finalment ens vam decidir centrar-nos amb el cinema, especialment amb la pel·lícula "Enterrado" per poder estudiar i conèixer les reaccions que tenen les persones al estar sotmeses a una situació de terror o risc. Crec que en general, després d'haver fet una visió global de la nostra exposició, no ens va sortir com  realment ens esperàvem degut a la inseguretat potser d'haver escollit aquest tema i no un altre, però malgrat aixó almenys personalment estic bastant contenta amb el treball que hem realitzat la meva companya i jo.

Valoració de les taules rodones

ASPECTES DISCURSIUS

En general, les taules rodones han estat ben estructurades pel que fa als arguments ja que les intervencions dels membres del grup estaven preparades i acordades anteriorment de manera que es pogués crear un debat i s’aportessin punts de vista diferents. Han hagut molta diversitat de temes i crec que tots s’han ajustat força a l’entorn educatiu (la filosofia dels simpson, ordinadors a l’aula de primària, llibres digitals o llibres de text, l’abort, la diversitat d’emocions a l’aula, dislèxia, els programes de televisió i la “telebasura”, els drets dels mestres davant els pares i els alumnes, cases okupes i escoles rurals o escoles convencionals).  En algunes taules rodones hem pogut observar que hi havien vegades que es repetien idees o arguments i es repetien entre ells. Malgrat això gairebé tots els grups han fet servir cites, exemples o altres proves documentals per enriquir més el debat, a més també han generat preguntes interessants que han donat molt a discutir i parlar.

ASPECTES D'ORATÒRIA

Personalment crec que tothom ha utilitzat un registre adequat i, cal remarcar que han sabut posar-se al seu paper, factor que condiciona el registre emprat. En general, tots els convidats i participants de les taules s’han expressat de forma clara i concisa. Si ens centrem en el llenguatge no-verbal, hem pogut veure que és un dels punts a millorar pel que fa al grup en general de totes les taules rodones. Quasi tots els grups han tingut en compte els aspectes formals de pronúncia, velocitat, pauses i entonació entre d’altres. Hi han grups que s'ha expressat millor que d'altres però això també té a veure amb les persones que saben defensar millor la seva postura ja que saben o tenen més ecperiència al parla en públic.

ASPECTES ORGANITZATIUS

Personalment crec que tots els grups han encertat al triar el tema ja que tots eren de bastant interès pels oients, a més de les diferents aportacions dels convidats se'n podia treure bastant suc. En general, tots els membres de cada grup han tingut un bon autocontrol dels nervis i l'ús dels torns de paraula, deixant respectar el lideratge del moderador.

Valoració de la recitació

- Elecció del text: Vaig trobar interessant escollir a Miquel Martí i Pol com a autor del meu poema ja que personalment m’agrada molt com escriu i vaig trobar oportú fer-ho precisament del poema anomenat “abril” ja que és el mes que vaig néixer jo i el vaig trobar molt bonic i clar.

- Expressió oral:  Al principi vaig començar bastant bé però a mesura que va anar avançant el poema, em vaig posar una mica nerviosa i em vaig entrebancar en alguns versos. Però crec que en general, en la globalitat del poema, l’expressió oral va ser bona.

- Mirada: Fent referència a la mirada cal dir que en el moment que em vaig quedar en blanc vaig haver de mirar el paper però la resta de la recitació estic mirant al públic.

- Veu: Personalment, a l’hora de recitar, notava que em tremolava la veu però un cop he visualitzat el vídeo he vist que parlava d’una manera clara i entenedora tret dels entrebancs del final del poema. Un dels aspectes que també he notat respecte a la veu és que potser a vegades anava massa ràpid.

- Postura: Respecte la meva postura, estava dreta , amb les cames lleugerament obertes i les mans a l’altura del pit sostenint el paper. Personalment crec que estava col·locada correctament.

- Gesticulació: Fent referència a la gesticulació cal dir que vaig gesticular poc. Potser hagués calgut més expressió corporal.

- Control dels nervis: Quan estava allà davant recitant en tenia molts, i quan he visualitzat el vídeo ho he pogut comprovar sobretot en el moment en què m’entrebanco, però crec que generalment me n’he sortit bé.

Fent una valoració genèrica de les diverses recitacions, només em cal dir que van haver-hi molts poemes, i  alguns, de molt diferents i bonics passant pels autors més representatius de la literatura catalana. Van haver-hi nervis, angoixa, entrebancades però malgrat això crec que ha estat un molt bon exercici de realitzar.

Entrevista Guillermo Orozco

En aquesta sessió de COED vam mirar un vídeo sobre una entrevista que li van fer al doctor Guillermo Orozco, professor de la Universitat de Guadalajara (Mèxic) sobre la comunicació audiovisual. 

A continuació exposaré algunes de les característiques més representatives d'aquesta conferència.

- El que veiem a través de la pantalla no és una representació de la realitat i som molt poc conscients d'això. Ha d'haver-hi una visió més subjectiva ja que cada televisió ho enfoca a la seva manera.

- Miitjans de comunicació a l'educació

No solament ha d'haver una educació pels mitjans de comunicació sinó que també per dos factors molt importants: la família i l'escola. La principal característica és que els nens estan altament relacionats amb la comunicació.

- Els adults han de preguntar què han vist als infants a la televisió, això fa d'una manera positiva una bona comunicació.

- Els mitjans han d'admetre que també tenen un efecte educatiu en l'audiència.

- Els mitjans de comunicació poden intervenir en les innovacions educatives perquè allò que aprenen els nens a través dels mestres o dels seus llibres de text ho poden complementar amb imatges, vídeos entre d'altres per enriquir el seu aprenentatge.

- Donar consciència als infants de quan miren una pel·lícula també han de saber el què hi ha darrere (maquillatge, producció...)

CONCLUSIONS

Per conclure aquesta petita síntesi sobre la conferència, només em cal dir que estic completament d'acord amb el que diu el doctor Guillermo Orozco, ja que com diu aquest professor, s'ha d'anar molt en compte amb la informació que prové dels mitjans de comunicació, perquè aquests han d'admetre que darrere les pantalles hi ha infants, joves i adults que d'alguna manera o altre també repercuteixen a la seva educació.

Poema per la recitació

Abril

Per l’ abril,                                                                      

Si cada gota en val mil,

Cada rosa en val deu mil

I cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres

Celebrem la festa gran,

Que ningú en quedi fora,

Ni els d’ara ni els qui vindran;

Els d’ara, per fer patxoca

Al costat de l’alt patró,

Els qui vindran, per si toca

D’afegir-hi més saó,

Perquè sant Jordi se senti

Sempre ben acompanyat

I ens ajudi, als uns i als altres,

A poder guanyar el combat

Que fa tants segles que dura

I encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta

Tots els marges de color

I fa les nits molt més tèbies

I el cel més encisador,

Convé que tots, nois i noies,

Cantem ben fort la cançó:

Per l’ abril,

Si cada gota en val mil,

Cada rosa en val deu mil

I cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

Anuncis

En aquesta sessió de COED hem visualitzat dos anuncis , el primer dels grans magatzems Galerias i el segon de Seat Altea.

1. GALERIAS

Vegem algunes característiques d'aquest anunci:

- Es pot observar l'inici de curs d'una escola, que intenten vendre roba resistent per la temporada vinent.

- No és un valor educatiu el comportament que tenen els nens en aquest anunci. (baixen per la barana, donen empentes..)

- La càmara lenta es centra sobretot en les escenes on els nens fan malifetes (per donar entendre que la roba que porten és molt resistent).

- Música (vals, harmoniós)

- Soroll d'un rellotge quan els nens es troben dintre l'aula / Ritme i musicalitat quan surten de classe.

- Les finestres que donen a l'exterior de l'escola reflecteixen la llum i claror del dia, en canvi, dintre l'escola tot  és fosc, les imatges es veuen d'un color sèpia.

2. SEAT ALTEA (brother)

L'anunci que l'empresa Seat va presentar per donar a conèixer el nou Seat Altea XL, titulat “Oh Brother!” és simplement genial, entranyable i emotiu. Un d'aquests anuncis que fan somriure i, durant un temps, et retornen la fe a la publicitat.

La història ens explica els problemes d'una família per “encaixar” a la seva vida a un pelut monstre que creix més com més amor se li dóna. La peculiaritat d'aquest spot és que no saps ben bé què volen anunciar fins que arribes al final.

Vegem algunes característiques:

- Cal destacar la musicalitat segons l'acció (trista o alegre) que s'esdevé en cada una de les escenes, com també les semblances i afinitats que hi ha entre el monstre i la nena protagonista.

- També cal afegir que el cotxe que es mostra quan no poden pujar el monstre dins perquè falta espai és de color gris, un to trist i apagat , en canvi el nou cotxe Seat Altea XL es veu gran, alegre i brillant, de color vermell cridaner.

- Un detall que també cal destacar d'aquest anunci es que en una de les escenes es pot observar el porquet de peluix que la família s'oblida pel camí, en l'anunci anterior de Seat Altea XL. Vegem-lo amb aquest enllaç.

La conclusió que podem treure sobre aquests dos anuncis es que si prestes atenció i et fixes amb les diferents escenes et dones compte d'aspectes interessants que quan veus l'anunci ràpid se't passen per alt. Aquests petits detalls dels anuncis et poden donar una visió molt diferent del què d'un principi havies vist.

Com parlar bé en públic

Després de la lectura d'aquest llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat em cal dir que m'ha estat de gran ajuda per conèixer més eines i reforçar diverses tècniques a l'hora de parlar en públic i poder arribar a ser millor oradora.

Personalment crec que és un llibre bastant teòric i a vegades es pot fer una mica feixuc al llegir-lo, però una vegada llegit et dones compte dels diferents i tants aspectes a tenir en compte per fer una bona presentació en públic. Aspectes que poses en pràctica en diferents situacions com serien les presentacions al llarg d'aquest semestre: taules rodones, debats, recitacions...

Per sintetitzar breument aquest llibre he volgut fer una presentació prezi per veure els aspectes més importants.

Petit Grup, la descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imarcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

Estructura dels textos descriptius

1. Establiment del tema (presentació de l'objecte com un tot).

2. Caracterització (es distingueixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

3. Relació amb el món exterior (tant pel que fa a l'espai i temps, com pel que fa a les altres múltiples associacions que es poden activar amb altres móns.)

En aquesta sessió de COED vam realitzar dos activitats: la primera consistia en escoltar diverses cançons que descrivien persones, animals o d'altres, i posteriorment, posar en comú amb la resta de la classe les sensacions o impressions que ens havíen aportat.

Hi han moltes maneres de descriure un objecte o persona a través de cançons, poesies, novel·les i contes. Vegem un exemple d'una d'aquestes cançons que vam escoltar a través de l'enllaç adjuntat a continuació:

http://www.youtube.com/watch?v=zsKmXthfvIM

(lila- whiskyn's)

La segona activitat anava relacionada amb la primera ja que també consistia en posar en comú les nostres sensacions sobre diferents fotografies.

1. Màquina d'escriure: podríem descriure la imatge com "La festa de l'escriptura".
2. Vocals: importància de les vocals.
3. Sopa de lletres: "el caos de les lletres"
4. Escala: Notes musicals
5. Bombeta: inspiració, idea.
6. Paraigua: pluja d'idees.

Després d'haver realitzat aquestes dues petites activitats, la nostra tasca era la d'escollir una persona de l'aula i fer-li una fotografia amb la finalitat de que aquest retrat reflectís un tret personal o físic que identifiqués a la persona, i posteriorment, exposar a la classe les raons per les quals havíem decidit triar aquella fotografia.

El dia de l'exposició es van presentar fotografies molt variades i de molt bones, tant per la creativitat a l'hora de fer o triar la fotografia com per l'explicació o justificació que portàvem. Va ser un bon exercici per fixar-se en els diferents punts de vista de cada persona i a l'hora per potenciar les nostres capacitats d'expressió oral.

Personalment vaig decidir descriure a la Paula Mòdol ja que des del primer dia que vam començar la universitat vaig tenir afinitat amb ella i vaig creure convenient descriure-la ja que era la persona que coneixia més. Per aquest motiu no em va resultar difícil  pensar quin tipus de fotografia li havia de fer, per això vaig tenir la idea de fer-li una relacionada amb l'esport que més li agrada, el bàsquet.

Amb aquesta activitat puc concloure que a través de qualsevol cançó o fotografia pots arribar a transmetre i comunicar infinites sensacions. També, hem pogut veure les diferents perspectives que té cada persona envers     una imatge, ja que cadascú ho veu amb uns ulls diferents. 

Petit Grup, escoltar i sentir

TORRALBA, F.(2006) L'art de saber escoltar. Barcelona: pagès Ed.

Escoltar és un acte intencional, volgut, que té per objectiu comprendre l'altre. És en essència, un acte lliure.

Escoltar no és sentir, perquè sentir és un acte no intencional.Sentir és percebre un so, no està regit per la nostra voluntat. No decidim sentir, mentre sí que decidim què i qui volem escoltar.L'escolta és, doncs, selectiva, mentre que l'acte de sentir va estrtament lligat als nostres sentits externs.

Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol matèria, perquè sense aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès.

El bon escoltador no s'atura en les paraules de l'altre. Cerca l'entranya invisible dels seus mots, el que no diu explícitament, però que diu, a través d'elles. Voluntat de comprendre: heus aquí la base de l'acte d'escoltar.

Característiques o propietats del text

Descriptiva: analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.

-          Adequació: és el grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte el dialecte i el registre adequat.

-          Coherència: propietat de text que selecciona la informació rellevant de la que no n’és a més estableix una relació lògica.

-          Cohesió: és el conjunt de vincles o relacions de significat que s’estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector/oient interpretar el text/discurs amb eficàcia.


Prescriptiva: son les característiques que determinen normes d’ús (gramàtica)

-          Correcció: són les normes d’ús marcada per una comunitat de parlants.

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: planificació, composició i revisió

1.       Planificació

Planificar és reflexionar: és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

1.1   Anàlisi de la situació comunicativa

1.1.1          A qui vull escriure? (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos:

a)      El grau de formalitat

b)      La fórmula de tractament (tu, vostè o vós).

c)       El gènere del destinatari (home o dona).

d)      També haurem de tenir en compte la varietat dialectal.

1.1.2          Sobre què vull escriure? (tema) Tenir una visió global, general del missatge que volem transmetre.

1.1.3          Per què vull escriure? (objectius) Segons els objectius ens plantejarem diferents tipus de textos (textos amb funció narrativa, funció descriptiva...).

1.1.4          Com ho vull escriure? (extensió, estructura)

1.2   Recollida de la informació

1.2.1          Pluja d’idees

1.2.2          Documentació, recerca que hem de fer de documents sobre el nostre tema.

1.2.3          Intent de resposta a les 6W (qui, què, on, quan, per què, com)

1.2.4          Prendre apunts de la informació recollida.

1.3   Selecció i ordenació de la informació

1.3.1          Selecció d’idees (és decidir quina informació ens quedem i quina desestimem).

1.3.2          Ordenació de les idees

1.3.3          Tècniques d’agrupació (per grups o per mapa conceptual)

1.3.4          Tècniques d’ordenació (numeració o esquema).

2.       La redacció

Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la variació.

2.1   Estructura del text

2.1.1          El paràgraf: és la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.

2.1.1.1    El paràgraf com a unitat temàtica

2.1.1.2    Distribució de les idees en paràgrafs:

a)      1 paràgraf=1 idea

b)      1 paràgraf=més d’1 idea

c)       Més d’1 paràgraf=1 idea

2.1.1.3    Tipus de paràgraf segons el contingut: introductoris, expositius i conclusius.

a)      Paràgrafs introductoris: van a  l’inici d’un text.

b)      Paràgrafs expositius: formen el cos del text.

c)       Paràgrafs conclusius: L’últim paràgraf.

2.1.2          Els connectors: Els connectors són aquells elements de cohesió textual.

2.1.2.1    Tipus de connectors:

a)      Conjuncions i locucions conjuntives (però, i, o, per tal que...)

b)      Preposicions i locucions prepositives (entre altres coses, a causa de...)

c)       Adverbis i locucions adverbials (abans-d’ahir , d’una banda, de cop i volta...)

d)      Altres paraules o expressions (recapitulant, és a dir...)

2.1.2.2    Funcions dels connectors

a)      Senyalitzar: marquen explícitament la distribució de les idees al llarg del text.

b)      Organitzar: els connectors organitzen la informació i donen pas a les diverses idees d’acord amb un ordre establert.

c)       Relacionar: els connectors enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de relació que mantenen les frases.

-          Temporals: en el moment, quan, al cap d’una estona...

-          Exemplificadors: per exemple, com a mostra d’aquesta teoria...

-          Oposició i objecció: però, en canvi, malgrat que...

-          Causa i conseqüència: arran de, de resultes, a conseqüència...

2.1.3          La puntuació: La puntuació és una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre.

Funcions dels signes de puntuació:

a)      La coma

-          S’utilitza per separar els elements d’una sèrie (excepte si ja estan separats per les conjuncions i, o, ni).

-          Per evitar ambigüitats.

-          També s’utilitza la coma per marcar incisos, els vocatius i les aposicions.

-          S’escriu coma per indicar que el verb ha estat omès.

-          En canvi, cal tenir en compte que no s’escriu coma entre el subjecte i el verb.

b)      El punt i coma

En enumeracions complexes, s’utilitza el punt i coma per separar els diversos grups d’elements.

c)       El punt

S’escriu punt al final d’una oració amb significat complet que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.

d)      Els dos punts

Els dos punts s’utilitzen per introduir enumeracions, exemples, citacions textuals...

e)      Els punts suspensius

Els punts suspensius s’utilitzen sobretot amb la intenció de deixar voluntàriament inacabada una frase.

f)       Els signes d’entonació

Els signes d’interrogació i d’admiració s’utilitzen al final de les oracions interrogatives i de les exclamatives directes, respectivament.

g)      Els parèntesis

Els parèntesis s’utilitzen per afegir incisos i informació intercalada en una frase.

h)      Els guions

Els guions s’utilitzen principalment per introduir en la frase un incís, funció que en general també poden fer els parèntesis i les comes.

i)        Les cometes

Les cometes s’utilitzen sobretot per reproduir literalment una citació textual.

2.2   L’estil

2.2.1          Adequació: cal tenir molt en compte el registre triat i usar expressions adequades a aquest registre.

2.2.2          Claredat: si volem comunicar-nos cal que ens fem entendre.

2.2.3          Precisió: cada paraula que es tria ha de reflectir al màxim la realitat que es vol expressar.

2.2.4          Concisió: evitem construccions sintàctiques artificioses.

2.2.5          Variació: evitar les repeticions innecessàries.

3. La revisió

Revisar és examinar: és avaluar el que hem escrit, decidir si s’adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

Competència comunicativa

La competència comunicativa és la capacitat comunicativa d'una persona, la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions.

COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
1. Competència lingüística/gramatical
2. Competència sociolingüística
3. Competència discursiva
4. Competència estratègica: és l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbalper millorar l'efectivitat de la comunicaci´´o o compensar les interrupcions que poden sorgir.

Petit Grup: una paraula, infinites sensacions

A petit grup vam fer una activitat que consistia en evaluar set paraules de l'1 al 10. La nostra tasca consistia en posar el número 1 a la paraula amb un registre que nosaltres consideràvem adequat  i el número 10 la puntuàvem com la paraula més grollera i vulgar.

Les paraules eren les següents:
1. Brut
2. Impur
3. Imfecte
4. Llardós
5. Merdós
6. Porc
7. Ronyós

Quan vam posar en comú cada un dels nostres resultats, vam veure que cada persona l'havia enumerat segons al que a ell li transmetia aquella paraula en concret. És a dir, potser algú li semblava correcte la paraula impur però a altres els hi semblava un insult.

Amb aquesta activitat podem concloure que cada persona pensa d'una manera diferent. Per tant, a vegades s'ha d'anar en compte amb el què diem perquè potser per una persona li està bé però per una altra li afecta d'una manera negativa.

LES QUATRE HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

En aquesta presentació, s'expliquen detalladament les quatre habilitats lingüístiques i els aspectes que cal tenir en compte.

Síntesi de l'article "Relació entre el codi oral i escrit"

Enllaç a un domument de google, "Relació entre codi oral i escrit"

Síntesi "El lenguaje y las lenguas"

Enllaç a un document de google, "El lenguaje y las lenguas"



Aquest document és una síntesi del text "El lenguaje y las lenguas" i recull una definició completa i general del llenguatge.