dilluns, 15 de novembre del 2010

Google Docs

Google Docs és un prgrama gratuït que s'utilitza per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar amb grup.


Aquesta eina que ofereix google permet:

- Crear documents, presentacions, fulls de càlcul o formularis
Google Docs permet crear i realitzar tasques bàsiques com per exemple afegir taules, imatges, comentaris o fórmules entre d'altres.

- Pujar arxius a la xarxa prèviament creats
Google Docs accepta la majoria de formats d'arxiu com: DOC, XLS,ODT, ODS, RTF, CSV, PPT, etc.

- Triar qui pot accedir als teus documents
N'hi ha prou que escriguis l'adreça de correu electrònic dels usuaris amb qui vulguis compartir un document determinat i els enviïs una invitació.

- Una altra característica important és la possibilitat de col·laboració amb grups de treball, a més de poder compartir-los amb múltiples usuaris al mateix temps, és a dir, qualsevol usuari al que hagis convidat a editar o veure el teu document, full de càlcul o presentació podrà accedir-hi tan aviat com iniciïn sessió.

- Guardar els documents de manera segura
Durant l'edició dels documents, aquests es guardaran automàticament per evitar la pèrdua d'informació.

- Publicar els teus documents al bloc
Quan hagis creat un document, podràs publicar-lo al bloc.






diumenge, 14 de novembre del 2010

Introducció al bloc de les TIC

Aquest bloc ha estat creat amb la finalitat de recollir la informació i les activitats més rellevants que s'hagin realitzat en el mòdul al llarg del semestre. Per tal de facilitar l'ús i la manipulació de programes com google docs, gim 2, cmap tools entre d'altres.


Personalment crec que aquest bloc serà profitós i enriquidor de realitzar ja que es tindrà tota la informació recol·lectada del que es treballa a classe i serà molt més fàcil la seva utilització.



diumenge, 31 d’octubre del 2010

Petit Grup, la descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imarcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

Estructura dels textos descriptius
1. Establiment del tema (presentació de l'objecte com un tot).
2. Caracterització (es distingueixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. Relació amb el món exterior (tant pel que fa a l'espai i temps, com pel que fa a les altres múltiples associacions que es poden activar amb altres móns.)

En aquesta sessió de COED vam realitzar dos activitats: la primera consistia en escoltar diverses cançons que descrivien persones, animals o d'altres, i posteriorment, posar en comú amb la resta de la classe les sensacions o impressions que ens havíen aportat.

Hi han moltes maneres de descriure un objecte o persona a través de cançons, poesies, novel·les i contes. Vegem un exemple d'una d'aquestes cançons que vam escoltar a través de l'enllaç adjuntat a continuació:

(lila- whiskyn's)

La segona activitat anava relacionada amb la primera ja que també consistia en posar en comú les nostres sensacions sobre diferents fotografies.

1. Màquina d'escriure: podríem descriure la imatge com "La festa de l'escriptura".
2. Vocals: importància de les vocals.
3. Sopa de lletres: "el caos de les lletres"
4. Escala: Notes musicals
5. Bombeta: inspiració, idea.
6. Paraigua: pluja d'idees.

Després d'haver realitzat aquestes dues petites activitats, la nostra tasca era la d'escollir una persona de l'aula i fer-li una fotografia amb la finalitat de que aquest retrat reflectís un tret personal o físic que identifiqués a la persona, i posteriorment, exposar a la classe les raons per les quals havíem decidit triar aquella fotografia.

El dia de l'exposició es van presentar fotografies molt variades i de molt bones, tant per la creativitat a l'hora de fer o triar la fotografia com per l'explicació o justificació que portàvem. Va ser un bon exercici per fixar-se en els diferents punts de vista de cada persona i a l'hora per potenciar les nostres capacitats d'expressió oral.

Personalment vaig decidir descriure a la Paula Mòdol ja que des del primer dia que vam començar la universitat vaig tenir afinitat amb ella i vaig creure convenient descriure-la ja que era la persona que coneixia més. Per aquest motiu no em va resultar difícil  pensar quin tipus de fotografia li havia de fer, per això vaig tenir la idea de fer-li una relacionada amb l'esport que més li agrada, el bàsquet.


Amb aquesta activitat puc concloure que a través de qualsevol cançó o fotografia pots arribar a transmetre i comunicar infinites sensacions. També, hem pogut veure les diferents perspectives que té cada persona envers     una imatge, ja que cadascú ho veu amb uns ulls diferents. 

Petit Grup, escoltar i sentir

TORRALBA, F.(2006) L'art de saber escoltar. Barcelona: pagès Ed.

Escoltar és un acte intencional, volgut, que té per objectiu comprendre l'altre. És en essència, un acte lliure.

Escoltar no és sentir, perquè sentir és un acte no intencional.Sentir és percebre un so, no està regit per la nostra voluntat. No decidim sentir, mentre sí que decidim què i qui volem escoltar.L'escolta és, doncs, selectiva, mentre que l'acte de sentir va estrtament lligat als nostres sentits externs.

Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol matèria, perquè sense aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès.

El bon escoltador no s'atura en les paraules de l'altre. Cerca l'entranya invisible dels seus mots, el que no diu explícitament, però que diu, a través d'elles. Voluntat de comprendre: heus aquí la base de l'acte d'escoltar.

Característiques o propietats del text

Descriptiva: analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.
-          Adequació: és el grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte el dialecte i el registre adequat.

-          Coherència: propietat de text que selecciona la informació rellevant de la que no n’és a més estableix una relació lògica.

-          Cohesió: és el conjunt de vincles o relacions de significat que s’estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector/oient interpretar el text/discurs amb eficàcia.


Prescriptiva: son les característiques que determinen normes d’ús (gramàtica)
-          Correcció: són les normes d’ús marcada per una comunitat de parlants.

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: planificació, composició i revisió

1.       Planificació

Planificar és reflexionar: és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
1.1   Anàlisi de la situació comunicativa
1.1.1          A qui vull escriure? (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos:
a)      El grau de formalitat
b)      La fórmula de tractament (tu, vostè o vós).
c)       El gènere del destinatari (home o dona).
d)      També haurem de tenir en compte la varietat dialectal.
1.1.2          Sobre què vull escriure? (tema) Tenir una visió global, general del missatge que volem transmetre.
1.1.3          Per què vull escriure? (objectius) Segons els objectius ens plantejarem diferents tipus de textos (textos amb funció narrativa, funció descriptiva...).
1.1.4          Com ho vull escriure? (extensió, estructura)

1.2   Recollida de la informació
1.2.1          Pluja d’idees
1.2.2          Documentació, recerca que hem de fer de documents sobre el nostre tema.
1.2.3          Intent de resposta a les 6W (qui, què, on, quan, per què, com)
1.2.4          Prendre apunts de la informació recollida.

1.3   Selecció i ordenació de la informació
1.3.1          Selecció d’idees (és decidir quina informació ens quedem i quina desestimem).
1.3.2          Ordenació de les idees
1.3.3          Tècniques d’agrupació (per grups o per mapa conceptual)
1.3.4          Tècniques d’ordenació (numeració o esquema).

2.       La redacció
Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la variació.
2.1   Estructura del text
2.1.1          El paràgraf: és la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.

2.1.1.1    El paràgraf com a unitat temàtica

2.1.1.2    Distribució de les idees en paràgrafs:
a)      1 paràgraf=1 idea
b)      1 paràgraf=més d’1 idea
c)       Més d’1 paràgraf=1 idea

2.1.1.3    Tipus de paràgraf segons el contingut: introductoris, expositius i conclusius.
a)      Paràgrafs introductoris: van a  l’inici d’un text.
b)      Paràgrafs expositius: formen el cos del text.
c)       Paràgrafs conclusius: L’últim paràgraf.

2.1.2          Els connectors: Els connectors són aquells elements de cohesió textual.
2.1.2.1    Tipus de connectors:
a)      Conjuncions i locucions conjuntives (però, i, o, per tal que...)
b)      Preposicions i locucions prepositives (entre altres coses, a causa de...)
c)       Adverbis i locucions adverbials (abans-d’ahir , d’una banda, de cop i volta...)
d)      Altres paraules o expressions (recapitulant, és a dir...)

2.1.2.2    Funcions dels connectors
a)      Senyalitzar: marquen explícitament la distribució de les idees al llarg del text.

b)      Organitzar: els connectors organitzen la informació i donen pas a les diverses idees d’acord amb un ordre establert.

c)       Relacionar: els connectors enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de relació que mantenen les frases.

-          Temporals: en el moment, quan, al cap d’una estona...
-          Exemplificadors: per exemple, com a mostra d’aquesta teoria...
-          Oposició i objecció: però, en canvi, malgrat que...
-          Causa i conseqüència: arran de, de resultes, a conseqüència...

2.1.3          La puntuació: La puntuació és una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre.
Funcions dels signes de puntuació:
a)      La coma
-          S’utilitza per separar els elements d’una sèrie (excepte si ja estan separats per les conjuncions i, o, ni).
-          Per evitar ambigüitats.
-          També s’utilitza la coma per marcar incisos, els vocatius i les aposicions.
-          S’escriu coma per indicar que el verb ha estat omès.
-          En canvi, cal tenir en compte que no s’escriu coma entre el subjecte i el verb.

b)      El punt i coma
En enumeracions complexes, s’utilitza el punt i coma per separar els diversos grups d’elements.

c)       El punt
S’escriu punt al final d’una oració amb significat complet que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.

d)      Els dos punts
Els dos punts s’utilitzen per introduir enumeracions, exemples, citacions textuals...

e)      Els punts suspensius
Els punts suspensius s’utilitzen sobretot amb la intenció de deixar voluntàriament inacabada una frase.

f)       Els signes d’entonació
Els signes d’interrogació i d’admiració s’utilitzen al final de les oracions interrogatives i de les exclamatives directes, respectivament.

g)      Els parèntesis
Els parèntesis s’utilitzen per afegir incisos i informació intercalada en una frase.

h)      Els guions
Els guions s’utilitzen principalment per introduir en la frase un incís, funció que en general també poden fer els parèntesis i les comes.

i)        Les cometes
Les cometes s’utilitzen sobretot per reproduir literalment una citació textual.

2.2   L’estil
2.2.1          Adequació: cal tenir molt en compte el registre triat i usar expressions adequades a aquest registre.
2.2.2          Claredat: si volem comunicar-nos cal que ens fem entendre.
2.2.3          Precisió: cada paraula que es tria ha de reflectir al màxim la realitat que es vol expressar.
2.2.4          Concisió: evitem construccions sintàctiques artificioses.
2.2.5          Variació: evitar les repeticions innecessàries.

  1. La revisió
Revisar és examinar: és avaluar el que hem escrit, decidir si s’adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Competència comunicativa

La competència comunicativa és la capacitat comunicativa d'una persona, la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions.

COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
1. Competència lingüística/gramatical
2. Competència sociolingüística
3. Competència discursiva
4. Competència estratègica: és l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbalper millorar l'efectivitat de la comunicaci´´o o compensar les interrupcions que poden sorgir.